dilluns, 5 de novembre de 2012

LES COMPETÈNCIES PARENTALS


LES COMPETÈNCIES PARENTALS


Els límits en l'educació dels nens




Objectius

        ·   Conèixer les característiques dels contextos de desenvolupament
   apropiats en les relacions familiars.
·   Ubicar els maltractes com a resultat de la incompetència parental.
·   Conceptualitzar la resiliència.
·   Relacionar els trastorns de desenvolupament i els trastorns de conducta
   amb la manca de bons tractes en l’àmbit familiar.





Procediment

1.- Lectura del text:  Conferencia del Dr. Jorge Barudy      

  "LOS BUENOS TRATOS Y LA RESILIENCIA INFANTIL EN LA PREVENCIÓN DE LOS TRASTORNOS DEL COMPORTAMIENTO”     

2.- Respondre a les següents preguntes:

         1.- En què es basa el model dels bons tractes?

El concepte del bon tracte es basa en la idea que la capacitat de tractar be a les cries és una capacitat inherent a les possibilitats biològiques dels éssers humans. La nostra estructura biològica permet el caràcter social i altruista dels nostres comportaments per les hormones que produeix, entre altres: la oxitocina, la vasopressina i les endorfines. En aquest sentit, cuidar dels nens i les nenes oferint contextos de bons tractes és un fenomen possible i a l’abast de qualsevol comunitat humana.

          2.- Què és la resiliència?

La resiliència és la capacitat d’una persona o d’un grup per a desenvolupar-se bé, per a seguir projectant-se en el futur tot i aparèixer aconteixements desestabilitzadors, de condicions de vida difícils i de traumes a vegades greus.

         3.- Què són les competències parentals?

Les competències parentals són una forma semàntica de referir-se a les capacitats practiques que tenen els pares per a cuidar, protegir i educar als seus fills, assegurant-los un desenvolupament suficientment sa.

         4.- Descriu les estratègies psicoeducatives proposades per a
              prevenir els maltractes.

-       La prevenció dels maltractes infantils i les seves conseqüències, tenen que anclar-se en la promoció de dinàmiques de cuidado i de bon tracte de tots els nens i nenes en tots els àmbits de la societat. Això serà possible nomes si els adults són capaços d’associar-se constructivament per a lograr una societat justa, solidària i sense violència.
-        Els danys que els nens pateixen són: trastorns d’afecció i de la socialització, trastorns d’estrès traumàtic d’evolució crònica, traumatismes severs i alteració dels processos resilients. Però a més a més, si els nens no reben protecció oportuna i adequada, ni tractaments per a reparar aquests danys, existeix una gran probabilitat que a l’adolescència el patiment s’expressi per manifestacions com: comportaments violents, delinqüència, abusos sexuals, ús de drogues i alcohol.
-       La detecció i la protecció dels nens i nenes maltractats i l’ajuda terapèutica per a la reparació de les seves carències i patiments és una forma efectiva de prevenir el que es coneix com la transmissió transgeneracional dels maltractes.
-       Les intervencions destinades a fomentar l’afecció segura són intervencions de prevenció primària dels maltractes, per excel·lència.
-       La detecció precoç dels trastorns de la empatia i les intervencions terapèutiques per a estimular el desenvolupament d’aquesta, és una intervenció fonamental per a prevenir situacions de maltractes, negligència i abús.
-       Promoció d’una educació a la parentalitat ben tractada com a eix transversal en el currículum escolar. I per altre banda, les intervencions educatives per a facilitar en els pares i mares que presenten indicadors de risc i/o que viuen en contextos de riscos, l’aprenentatge de models de parentalitat respectuosos i eficaços és també una forma de prevenir els maltractes infantils.
-       Capacitat de demanar, aportar i rebre ajuda de les seves xarxes familiars i socials, incloent les xarxes institucionals i professionals que tenen com a objectiu promoure la salut i el benestar infantil.

   5.- Quines són les capacitats parentals fonamentals de la              
   parentalitat?

-   La capacitat d’afecció als seus fills.
-   L’empatia.
-   Els models de criança.
-   La capacitat de participar en xarxes socials i d’utilitzar els recursos comunitaris.
        

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada